Un partit mal jugat
El record, però, que ha quedat del mandat del de Joan Gaspart és completament negatiu. En el moment de marxar, fins i tot va dir: “El Barça guanya amb el meu adéu però sóc irrepetible”.
Després de l’alegria pel centenari del club, els tres anys següents es recordaran per una sequera esportiva, pèrdues econòmiques degut a fitxatges molt cars que van donar poc resultat (Overmans, Saviola,Petit, Christanval, etc) i vàries dimissions en la junta directiva dels “101 dàlmates”.
Al desembre del 2002 va començar el deteriorament final de la seva imatge com a president: el dia 4 d’aquell mes, desenes de penyes blaugranes van demanar la dimissió de Gaspart amb el manifest d’Alcarràs. Al mateix temps, Alternativa Blaugrana tira endavant una moció de censura que ocasionarà la marxa dels vicepresident Gabriel Masfurrols i Joan Castells: l’últim, acusa la directiva de desviaments econòmics i reafirma els (fins aquell moment) rumors de dificultats econòmiques.Tot i que la moció de censura no va aconseguir el seu objectiu, les derrotes del primer equip de futbol es van traduir en esbroncades contínues dels aficionats al Camp Nou. Amb la destitució de Louis Van Gal, els socis no en tenien prou i van demanar eleccions per poder expressar-se, postura que compartien també els sis vicepresidents que a aquelles alçades ja havien dimitit.
Després de l’alegria pel centenari del club, els tres anys següents es recordaran per una sequera esportiva, pèrdues econòmiques degut a fitxatges molt cars que van donar poc resultat (Overmans, Saviola,Petit, Christanval, etc) i vàries dimissions en la junta directiva dels “101 dàlmates”.
Al desembre del 2002 va començar el deteriorament final de la seva imatge com a president: el dia 4 d’aquell mes, desenes de penyes blaugranes van demanar la dimissió de Gaspart amb el manifest d’Alcarràs. Al mateix temps, Alternativa Blaugrana tira endavant una moció de censura que ocasionarà la marxa dels vicepresident Gabriel Masfurrols i Joan Castells: l’últim, acusa la directiva de desviaments econòmics i reafirma els (fins aquell moment) rumors de dificultats econòmiques.Tot i que la moció de censura no va aconseguir el seu objectiu, les derrotes del primer equip de futbol es van traduir en esbroncades contínues dels aficionats al Camp Nou. Amb la destitució de Louis Van Gal, els socis no en tenien prou i van demanar eleccions per poder expressar-se, postura que compartien també els sis vicepresidents que a aquelles alçades ja havien dimitit.
 |
| El camp nou indignat |
Joan Gaspart encara seguia aferrat a la presidència sense voler cedir ni un pas. El nivell de crispació al Camp Nou eren molt alts: els primers incidents greus van arribar amb la tornada de Figo coma madridista, i van acabar amb la declaració d’un partit d’alt risc al Camp Nou contra l’Athlètic per possibles intents d’agressions als directius, el Secretari General de l’Esport de la Generalitat, Josep Maldonado, no es va reunir amb el president, que va cedir per primer cop.
El 7 de febrer del 2003 Gaspart va anunciar que plegava, cosa que va fer definitivament el dia 1 de març. Tot i l’ambient culé, va marxar amb el cap ben alt: “Me’n vaig feliç per haver estat 25 anys servint al millor club del món”.
No hay comentarios:
Publicar un comentario